Una de les persones entrevistades tornava més enrere en el temps, i senyalava que a començaments del segle XX, hi va haver dues cooperatives força importants al barri. Col·loquialment conegudes com El Reloj (1901) i La Dignidad (1903), van començar com a cooperatives de producció i de consum, que sostenien un projecte social i cultural que en alguns casos, i salvant les distancies, s’assemblen a alguns centres socials actuals. Destaca, per exemple, l’existència de botigues amb roba autogestionada, biblioteques, forn de pa, teatre i llocs d’accés lliure per generar comunitat. Aquestes dues cooperatives van anar creixent, i van arribar a fusionar-se. Llavors es van passar a conèixer com a Unión Cooperatista Barcelonesa, i van construir un edifici situat a Urgell amb Provença. Poc després, esclata la guerra civil. El Franquisme acabaria amb el cooperativisme al barri i la propietat de l’edifici va passar a mans de l’Església, que utilitzà l’espai per crear La Parròquia de Sant Isidor, que arriba als nostres dies. Així acabava un altre episodi històric de lluites a l’Eixample Esquerre.

Fent un salt a l’actualitat, després de la transició va haver-hi un període amb poca mobilització. Únicament l’Associació de Veïns, es va mantenir al pas del temps. A partir del 15M (Maig del 2011) hi ha un boom dels moviments socials que s’escampa pels barris. L’Esquerra de l’Eixample troba la seva veu després que les places s’hagin quedat buides perquè les assemblees i la seva gent es descentralitzen. Poc després, s’inaugura el Centre Social Can Pikipugui (Abril 2013), que serà una okupació breu però intensa. Efectivament, l’obertura d’un espai amb aquestes característiques va permetre al barri profunditzar en els llaços que hi havia i crear-ne de nous. Diverses assemblees i col·lectius coincideixen en l’espai, dels quals destaquen l’Assemblea de barri, el col·lectiu Recreant Cruïlles i l’Assemblea Gai Triangles Roses, entre altres individualitats; persones que vivien al barri que es comencen a conèixer. En aquest moment Recreant Cruïlles, després de més de dos anys pressionant i mitjançant la col·laboració de l’Associació de Veïns, veia propera la cessió de la gestió de 500 dels 5.500 m ² del solar de Germanetes, per part del Consistori, que es faria efectiva a l’Octubre del 2013.

Per una altra banda, després dels desallotjaments de Can PikiPugui (Juny 2013) i La Otra Carboneria (Febrer del 2014), vàries persones decideixen obrir un nou espai: l’Ateneu l’Entrebanc (Març 2014). En el cas de la Carboneria, els Mossos d’Esquadra van modificar llur costum de desallotjar a primera hora de la matinada i, durant varies hores, el carrer Urgell va estar aturat per un desplegament policial amb un cost aproximat de 100.000 €. Barcleys va recuperar l’edifici més antic de tot l’Eixample, i dos anys després encara el manté buit, patint un progressiu deteriorament. EL projecte, que el 26 i 27 de Febrer celebra el seu segon aniversari, s’emplaça en una antiga oficina de Caixa Penedès, ara propietat de Banc Mare Nostrum. Segueix donant cabuda a projectes com la Xarxa d’Aliments Reciclats de Sant Antoni – Esquerra Eixample, de la Biblioteca Social Conxa Pérez, la Distri de Fanzines, la Teteria Autogestionada Les Remeieres o de la recent Assemblea feminista La Lloba. L’okupació fou duta a terme amb la complicitat del barri, que creava així un nou espai autogestionat complementari al projecte de Germanetes. D’aquesta manera, el veïnat va obtenir espais on organitzar-se i trobar-se. Espais on fer vida de barri.

D’ençà de l’obertura de l’Espai Germentes, el Mercat de Pagès, projecte impulsat pel Grup de Consum del barri, generà unes dinàmiques d’implicació i trobada de diferents col·lectius i un consum responsable per part dels veïns. Cada segon dissabte de mes, unes delicioses paelles a la voluntat i productes ecològics i de proximitat generen un espai idoni de trobada per fer difusió dels moviments socials. Entorn d’aquest espai cal destacar la lluita per la peatonalització d’alguns carrers considerats estratègics (El Camí Amic), la lluita pels 5000 m2 del solar que no va cedir el consistori, la creació d’un espai verd amb hort comunitari, i d’un rocòdrom d’accés lliure… Amb l’arribada de Carnestoltes, arriba també l’anniversari de Recreant Cruilles. Es faran diversos actes el dia 5 i 6 de Febrer, de les quals destaquen el mercat del pagès, la paella, la xocolatada i els concerts. També serà l’ocasió de aprendre de primera mà el que passarà amb la cúpula geodèsica que ha estat un símbol d’aquest espai.

Alhora, els espais gestionats per Recreant Cruïlles i l’Entrebanc també han ofert una multitud d’activitats com ara tallers d’anglès, de teles i de ioga; grups d’estudi sobre maltractament infantil, economia crítica, filosofia, antitecnologia, plantes medicinals, swing, etc. Una de les persones entrevistades comentava que “la importància d’aquests espais radica en la seva riquesa, ja que hi entres i hi notes l’esforç que les persones han anat realitzant per acomodar-los i per obrir-los a tothom.” Aquesta és sens dubte la gran força d’aquests projectes, que creen béns comunals en què el dret a no ser exclòs preval sobre el dret a excloure, que és el dret propi de la propietat privada.

Aquesta és la importància dels béns comuns, que es diferencien dels bens estatals o públics per ser molt més que la titularitat d’un territori. Són espais de vida, que no accepten ser delimitats en maquetes, ni encabits en plànols estàtics que agafen pols als despatxos de les administracions. Així mateix, el barri és viu i s’organitza per fer front als interessos polítics i econòmics que pretenen dur a terme projectes urbanístics que no contemplen gens les preocupacions de les persones que els pateixen. Tal com deia un altre entrevistat, el veïnat difícilment s’oposaria a disposar d’un espai comunal de 5000 m2, a més a més dels equipaments públics previstos en el Pla General Metropolità negociat pel veïnat durant els vuitanta. Aquesta pressa per edificar més pisos, ja siguin de lloguer social, per a gent gran o bé jove, és un símptoma de la malaltia profunda que pateix la nostra societat.

Tal com dèiem en el manifest fundacional de l’Entrebanc, “Vivim en un barri on ningú coneix ningú, fet i dissenyat per separar les persones en lloc d’ajuntar-les, un barri disseccionat per l’asfalt i els cotxes, creat intencionadament per generar individualisme i desconfiança, impedir el teixit veïnal i aïllar les persones a les seves pròpies cases”. Les persones entrevistades semblen coincidir en aquest punt, però també esmenten vàries lluites que han estat importants. El segon anniversari de l’Entrebanc tindrà lloc el 26 i 27 de Febrer i serà una ocasió per celebrar aquestes lluites. Es faran presentacions de llibres, concerts acústics, activitats lúdiques, trobada de distris… I hi esteu totes convidades!