A l’Entrebanc rebutgem la lògica capitalista, i les relacions que se’n deriven d’aquesta. En aquest espai, la economia no està per sobre de les persones, sinó a la inversa. Malgrat intentar evitar l’ús de diners dins de l’espai i en producció i creació de continguts i activitats en el mateix, en alguns casos ens veiem obligades a fer-ho (impressions, aliments bàsics…).

Quan demanem la voluntat per un producte, no som nosaltres que fixem el preu, sinó la persona que el compra, que el farà servir, que en breu llegirà el fanzine que té entre mans o el menjar que s’acaba de servir. La persona A, que està en una situació econòmica menys favorable, potser no podrà cobrir els costos d’allò que s’emporta, però es veurà compensat per la persona B, de major poder adquisitiu que en deixarà més. Un baix cost de producció facilita aquest sistema.

En general, la generositat d’aquelles persones que s’ho poden permetre compensa la dificultat d’altres.

La idea és que els diners, el preu, mai no sigui un obstacle. Tu dónes el que pots, el que vols. Un altre punt important de la voluntat és que planteja a la lectora un moment de dubte: Donaré alguna cosa tot i que m’estiguin dient que m’ho puc endur sense pagar? Quant donaré? Quines són les meves possibilitats? Quines són les necessitats de la distri, que necessita per funcionar? Fins a quin punt vull participar-hi? Busquem establir una relació de confiança, d’igualtat, entre les persones. Busquem fomentar actituds actives i d’autonomia.

Al contrari de la lògica que podem aplicar dintre del capitalisme (“si és gratis/barat, és perquè el producte no deu ser massa bo”) pensem que si un text és gratuït, és perquè té la intel·ligència de no posar un preu a la seva qualitat.